Univers Paral·lel: VVV [Trippin’you] + Las Eras + SDH
El pròxim Univers Paral·lel el podreu escoltar molt abans de trepitjar la sala: sota la llum blanca d’un pàrquing o a l’últim tren de tornada que circula entre edificis d’una perifèria infinita. En aquest paisatge, familiar i desplaçat alhora, comença a sonar la pulsió d’una electrònica despullada de qualsevol polidesa. Es dibuixen sintetitzadors freds, baixos directes al pit, envoltats de ritmes foscos de club, cruesa punk i ecos de les raves dels noranta. Música nascuda per ballar sobre l’asfalt, però també per canalitzar el desencís, la ràbia i aquella estranya forma de llibertat que només apareix quan tot el que ens envolta està a punt de trencar-se.
Aquest Univers Paral·lel el podem escoltar des de Móstoles, on VVV [Trippin’you] fa una dècada que posa so a la violència sorda d’una generació. Màkina, jungle, dubstep i UK garage es creuen amb melodies pop i una lírica nihilista travessada per la precarietat, el desig, la nit i la desesperança urbana. Publicat el 2021, Turboviolencia va marcar un punt d’inflexió en la seva trajectòria, un disc clau per saber condensar la urgència del seu temps i convertir el malestar generacional en una experiència col·lectiva, física i ballable. Ara presenten MECHARADIO, un nou capítol en què el seu univers s’expandeix cap a un terreny més cinematogràfic, visual i sensorial.
Las Eras arriben des de Buenos Aires amb el gris industrial del conurbà adherit a les seves cançons. El seu post-punk electrònic avança entre baixos corpulents, beats insistents, sintetitzadors hipnòtics i veus embolcallades de delay. La seva música mira amb admiració als anys vuitanta, però hi trobem també una pulsió plenament contemporània: la necessitat de trobar moviment, plaer i bellesa enmig de la grisor, on el ball obre escletxes en un paisatge condemnat a repetir-se.
Completen la nit SDH, el projecte d’Andrea P. Latorre i Sergi Algiz, figures centrals de l’underground electrònic barceloní i fundadors del segell Cønjuntø Vacíø. Entre el synth-pop, l’EBM i el techno, SDH entén la música com un procés d’alteració, distorsió i metamorfosi. Les seves cançons parteixen de formes reconeixibles per deformar-les, tensar-les i convertir-les en una altra cosa: cossos, identitats i emocions en transformació contínua, atrapats en instants nocturns on tot és possible.
VVV [Trippin’you], Las Eras i SDH comparteixen una mateixa geografia emocional: ciutats aspres, nits dilatades i pistes de ball enteses com a espais d’evasió i resistència.
